Finestra i Montale


Parlant de finestres ací us en deixe una perquè us hi aboqueu durant el cap de setmana. Una trífora veneciana. Tot plegat amb uns versos de Montale, amb una traducció de fa temps que segurament és molt millorable. Ací he trobat un comentari del poema que l'esbudella i mostra l'intricat joc poètic de Montale:


La gondola che scivola in un forte
bagliore di catrame e di papaveri,
la subdola canzone che s'alzava
da masse di cordame, l'alte porte
rinchiuse su di te e risa di maschere
che fuggivano a frotte -

una sera tra mille e la mia notte è più profonda!
S'agita laggiù uno smorto groviglio
che m'avviva a stratti e mi fa eguale
a quell'assorto pescatore d'anguille dalla riva.


La góndola que llisca en una forta
resplendor de quitrà i de gallarets,
l’enganyosa cançó que s’elevava
de la pila de cordam, portes altes
closes davant teu i riure de màscares
que fugien en colla—

un vespre entre mil i la meua nit
és més pregona! S’agita en el fons
una somorta embrolla que em revifa
a estrebades i m’iguala a l’absort
pescador d’anguiles de l’altra riba.

Comentaris

anna g. ha dit…
Una finestra preciosa per imaginar-se què amaga dins. I el paisatge que hi ha a l'altra banda. Evocador. Bon cap de setmana :)
Xavier ha dit…
Hola, Pau,
Et felicito pel blog. El seguiré, i també t'hi enllaço. Quina enveja, estar a la costa dàlmata. Una abraçada des de Cracòvia, avui no massa freda.
Sif ha dit…
Gràcies Xavi, ens llegim.
I gràcies Bitxo, aniré penjant més finestres, en tinc una bona col·lecció.